INTRODUCCIÓ
En aquesta síntesi es presenta la programació i la
implementació del procés d'aprenentatge de la PAC. Aquesta activitat parteix
d'unes necessitats de solució d'un
problema concret que afecta a l'aula en la qual es va a desenvolupar, de
l'aplicació de les solucions proposades conforme als objectius plantejats, de
la lectura i estudis dels mòduls (especialment el 2 i el 3) i l'ús de diversos
programes : cmaptools, power point, glogster, etc.
L'objectiu últim consisteix a buscar un problema significatiu que pugui donar
sentit a l'activitat proposada i que constitueixin el desencadenant actiu del
procés d'aprenentatge. A partir d'unes necessitats concretes detectades en el
centre, es realitza la fitxa del disseny que va a estructurar el procés durant
el qual es prendran mostres documentals per socialitzar-les en el debat de
l'aula de la UOC. L'aprenentatge mitjançant la resolució de problemes que
proposa Jonassen ha constituït l'eix vertebrador del nostre projecte.
En tot el procés, s'ha produït un aprenentatge significatiu ja que el pas d'un pensament senzill (programació de l'activitat) a un pensament complex reflexiu (implementació i avaluació de resultats) constitueix l'estructuració dels nous models mentals, ajudat per les diferents Tics aplicades a l'educació per facilitar i motivar la implementació a l'alumnat.
Ens
agradaria ressaltar que la fi última de l'activitat no era solament complir els
diferents objectius que s'han marcada en la fitxa de disseny, sinó que pretenia
anar una mica més lluny, creant la base per construir entre tots una
experiència rica i autogeneradora d'aprenentatge.
DISSENY DE L’ACTIVITAT
Per realitzar el disseny de l'activitat s'han tingut en
compte totes les variables de l'anàlisi
de realitat de l'aula i centre on es va a dur a terme: 11 alumnes de 2n de
cicle superior d'una escola situada en un entorn rural amb poc índex de
població immigrant amb l'acompanyament de la seva mestra tutora. És un grup amb
diferents ritmes i nivells d'aprenentatge, però són molt treballadors i la
cohesió sorgeix amb facilitat.
Per tant es pot concloure que el projecte va a estar emmarcat
en l'educació formal que rep aquest
alumnat i donat el tipus d'objectius a aconseguir, s'ha pensat emmarcar-ho en
l'assignatura de Ciutadania, en el
bloc que comprèn les habilitats socials.
En moltes ocasions, els processos d'aprenentatge s'inicien
amb un tema quotidià que afecta a un
o diversos alumnes i que en el nostre cas es pot recollir en el següent
comentari "Quan marxem de
l'escola estarem amb gent que ve d'altres països del quals cultures, llengües i
tradicions no coneixem, per aixó ens agradaria predre pors i prejudicis perquè
quan arribi l'hora d'estar amb ells/as sapiguem entendre'ls".
En aquestes ocasions, l'observació de la mestra resulta de
vital importància per recollir aquesta motivació oculta cap a l'aprenentatge i
materialitzar-la en una activitat concreta, tal com s'ha fet en el nostre
projecte. Per tant, a partir d'aquesta demanda
de l'alumnat conscient del seu desconeixement d'altres cultures, la mestra
aprofitarà aquesta curiositat perquè es treballin a l'aula diferents cultures
del món.
Per a aixó es farà una petita avaluació inicial per
comprovar el punt de partida i coneixements que tenen els nens i nenes, i
s'escolliran algunes cultures per desenvolupar en l'activitat, amb la motivació
extra que suposa treballar fent ús de les TICs, reflectint la documentació
recollida en un pòster virtual creat amb Glogster que posteriorment es penjarà
en el blog de l'escola.
El punt de partida ha estat clarament un
problema inicial detectat per la pròpia idiosincràsia de l'escola en un àmbit
rural amb poca assistència d'alumnat immigrant; el Desconeixement d' altres
realitats per mancada d´heterogeneïtat cultural a l'aula. A partir d'aquí, s'han
donat diverses situacions en l'àmbit escolar en les quals s'ha comprovat el
baix grau de coneixement d'altres cultures i s'ha plantejat que podria ser
interessant abans que acudeixin a l'institut amb una altra realitat totalment
diferent, que aquests dubtes que han aparegut trobin la seva resposta
mitjançant aquesta activitat.
Segons la classificació de Jonassen, es tracta d'un problema d'anàlisi de casos en el qual a través de l'exploració de perspectives múltiples, el pensament simple de partida es converteix en un pensament relativista complex y ben estructurat on es parteix d'un estat inicial ben definit amb uns objectius clars. Aquesta classe de problemes, com comenta Jonassen (1997) tenen tots els elements necessaris per a la seva solució i posseeixen respostes correctes i convergents.
Segons la classificació de Jonassen, es tracta d'un problema d'anàlisi de casos en el qual a través de l'exploració de perspectives múltiples, el pensament simple de partida es converteix en un pensament relativista complex y ben estructurat on es parteix d'un estat inicial ben definit amb uns objectius clars. Aquesta classe de problemes, com comenta Jonassen (1997) tenen tots els elements necessaris per a la seva solució i posseeixen respostes correctes i convergents.
Dins de les competències a assolir, podem destacar:
Ø
Aprendre
a aprendre, i tractament de la informació i competència social: la competència
digital inclou utilizar les tecnoligies de la informació i la comunicació com a
transmissores i com a generadores d’informació i coneixement.
Ø
Comunicativa
lingüística i audiovisual: debat, gestió
de les fonts d’informació per a la construcción del coneixement.
Ø
Artística
i cultura: estima pel fet cultural i empatía per apropar-se a les diferents
manifestacions, sensibilitat per comprendre-les i valorar-les amb una actitud
oberta i respectuosa.
i dins de les objectius didàctics:
Ø Desenvolupar sentiments d’empatia i actituds que
garanteixin el respecte i la convivència entre els diversos grups.
Ø
Reconèixer i
sentir la diversitat social i cultural com un fet enriquidor de la convivència,
mostrant respecte pels costums i maneres de viure de cultures diferents a la
pròpia.
Ø
Desenvolupar actituds acollidores envers els altres.
Ø Utilitzar
adequadament els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la
informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions
diferents.
Ø Produir
textos relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència,
cohesió i correcció lingüística.
Ø Utilitzar
adequadament les TIC i tot el material utilitzat.
Ø Treballar
cooperativament i de manera activa.
Ø Reflexionar
sobre el propi procés d’aprenentatge.
I
com a continguts, és a dir, els
procediments i actituds que els nens/es adopten davant situacions, s'han plantejat els següents:
Ø Reconeixement
de costums, tradicions i estils de vida propis d’altres companys i companyes.
Ø Valoració
de les celebracions i manifestacions culturals com a signes d’identitat i
formes de cohesió social.
Ø Reconeixement
de la diversitat social i cultural que es manifesten a l’entorn.
Ø Manifestació
d’actituds de sensibilitat, respecte i empatia envers costums, valors morals,
sentiments i formes de vida diferents als propis.
Conceptuals:
·
Cultura, persones i societat.
·
La immigració.
·
Noves tecnologies.
Procedimentals:
·
Cerca de fonts d’informació.
·
Utilització i creació de l’informació.
·
Ús de les TICs.
Actitudinals:
·
Valoració i gust pel propi treball.
·
Creació de postures crítiques vers el fenomen
de la immigració.
·
Valoració i respecte de la pròpia i nova
cultura.
Tal com es pot comprovar, a l'hora de plantejar les
competències, continguts i els objectius, no solament s'ha tingut en compte la part intelectoconceptual, sinó que es valora
també l'adquisició de les competències digitals, la gestió de les fonts d'on
adquireixen la informació, el treball col·laboratiu i l'adquisició de postures
mentals i corporals obertes a altres cultures fins al moment desconegudes.
En aquest sentit i tal com s'indica en els mòduls de
l'assignatura, les TIC no solament s'han tingut en compte en la implementació
del projecte, sinó que des del mateix concepte de la planificació s'ha volgut incloure les mateixes, sent el resultat,
obviamente, una eina TIC en si mateixa.
És precisament aquesta integració de les TIC en el procés
mateix d'ensenyament/aprenentatge el que fa interessant el seu ús, ja que
confereix una esfera multidimensional
al mateix. Segons indiquen Aguaded i Pérez (2003), l'educació de mitjans va a
perseguir una sèrie d'objectius entre els quals podem destacar en el nostre
projecte l'educació per al pluralisme i la tolerància a través del contacte amb
la diversitat de cultures, d'expressions i de formes de vida.
Igualment interessant ens semblava la possibilitat que ens
oferien les TICs en aquest projecte de dotar d'un rol d'emissor actiu a l'alumnat, acostumat en ocasions a adoptar un rol
molt passiu.
Atès que s'aborda des d'un enfocament constructivista en el qual l'alumnat serà el propi
protagonista actiu en al construcció del coneixement, s'ha deixat llibertat a
l'hora d'escollir el país a analitzar, perquè puguin partir dels seus propis
interessos. En relació a això i com s'indica en els mòduls, el canvi en les
estructures cognitives, recolzat per la psicologia constructivista el màxim
representant de la qual és Aussubel, ens parla de la relació significativa que
es realitza en l'aprenentatge, en aquest cas a través de les Tics del nou amb
el que ja es coneixia.
El treball
col·laboratiu amb les tecnologies, com apunten Ralph i Yang (1993), els
permet compartir hipòtesis, esmenar els seus pensaments i treballar mitjançant
les seves discrepàncies cognitives, de manera que el procés/resultat ha
constituït una barreja dels diferents coneixements previs, de les seves
diferents cerques d'informació i els seus diferents productes finals, en aquest
cas les seves presentacions.
MAPA CONCEPTUAL
En qualsevol procés d'ensenyament aprenentatge, és important
parar-se a reflexionar sobre tots els canvis en les estructures mentals que es
produeixen, ja que precisament aquest, basat en una seqüència constructivista, tracta que les noves informacions
aportades per l'activitat es contrastin amb les informacions que ja es
posseïen, desfacin esquemes previs si és necessari i tornin a reconstruir-los
amb la nova informació.
Per això, en aquesta activitat i amb l'objectiu de donar una
major claredat visual a la seqüència del procés de l'activitat i de la seva
justificació, després de la fitxa del disseny de l'activitat s'ha dut a terme
un esquema amb el programa Cmaptools per aclarir el marc conceptual des del
qual partim i els seus objectius i cada pas que es va a dur a terme per
aconseguir aquests últims.
Per a la seva realització, hem partit com a punt central del
problema significatiu que hem escollit: el desconeixement d'altres cultures,
que constitueix una realitat actual a l'aula i a partir d'aquí, hem establert
les variables que Jonassen utilitza
en la classificació de problemes.
D'altra banda, hem considerat les solucions d'aquesta
problemàtica, que es materialitzen en la pròpia activitat que hem dissenyat:
Qui és qui?, mitjançant la qual, pretenem un acostament dels alumnes i alumnes
a altres realitats mitjançant un
procés de coneixement constructivista, basat en l'exploració motivada per la
pròpia curiositat i recolzada per la utilització de les Tics amb
l'acompanyament de la tutora.
El fet de realitzar el treball en parelles i posteriorment
socialitzar-ho a l'aula i posteriorment en el blog de l'escola ha donat lloc a
un treball en equip, de participació
activa, constructiva, contextualitzada en una realitat concreta i reflexionada,
bases necessàries per a un veritable aprenentatge significatiu que desemboqui
en un canvi conceptual.
D'altra banda, en el nostre projecte, el fet de realitzar i
socialitzar un mapa conceptual amb el desenvolupament de la fitxa de disseny de
l'activitat “Qui és qui?”, ens ha servit per veure les relacions significatives establertes entre els diferents conceptes
fonamentals i les seves relacions jeràrquiques.
AVALUACIÓ DEL APRENENTATGE
Tal com ha apuntat en alguna ocasió
Olsen (1989), la intel·ligència és a més d'una qualitat bàsica de la ment, un
producte aconseguit pel desenvolupament interaccional de les estructures
mentals i les “tecnologies de l'intel·lecte” com a mecanismes culturals
que cada persona empra en pensar.
El fet que el treball s'hagi
realitzat de forma col·laborativa i en un marc de col·laboració-construcció
amb l'orientació de la professora, ha permès que es donés un desenvolupament de
la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper), que tal com va definir Vigotsky
(1979), fa referència a les activitats que cada alumne pot resoldre per si
mateix i les que pot resoldre amb l'ajuda dels altres, tant del professorat com
de l'alumnat. Però a més d'això, és necessari originar aquest clima relacional,
pel que se'ls ha implicat amb l'activitat de la primera sessió en la qual es
realitzava una avaluació inicial i modificacions “sobre la marxa” com la visita
de Mari Jane.
Si ho emmarquem sota el prisma del paradigma
crític-reflexiu, han pogut arribar a un equilibri complementari entre
teoria i experiència. L'interessant d'aquest punt és que els passos de cerca,
anàlisi i creació han donat els seus fruits en forma de motivació, curiositat i
sentiment de treball propi tant del procés (construcció de la presentació) com
del producte final (presentació en si mateixa).
Contràriament a establir un
itinerari rígid, s'ha pretès deixar total llibertat a l'alumnat, de manera que
s'ha produït una navegació lliure, que es trobava solament determinada per les
seves expectatives i coneixements previs, la qual cosa va d'acord amb
l'enfocament de Jonassen.
L'interessant és que el canvi
conceptual ha estat molt significatiu perquè tal com assenyalàvem en el
desenvolupament del disseny, l'alumnat ha estat conscient que la seva
comprensió de la realitat era inadequada i ha percebut una necessitat de canvi
(Luque, 2003).
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY
L'ús de les TICs ha permès a
l'alumnat amb el qual hem posat en pràctica la activitat, establir noves
propostes d'interpretació de la realitat, ja que els ha obert mires a poder
escollir informació, pensar en com volien presentar-la i a realitzar un
veritable procés de construcció sota un prisma d'investigació-acció.
Para això no es pot realitzar d'una
altra forma que no sigui mitjançant un intercanvi amb la realitat, la
qual cosa s'ha vist reforçat amb la visita de Mari Jane i amb el fet que el
punt de partida dels seus centres d'interès s'hagi extret d'una motivació
intrínseca establerta en la seva realitat.
Les persones construïm el
coneixement a partir de teories basades en la nostra pròpia intuïció, que es
van fent complexes conceptualment a mesura que es dóna l'aprenentatge, arribant
a construir models teòrics. I és precisament aquest procés de creació de
teories el que es denomina canvi conceptual.
Des del corrent cognitiu de
la TE (Tecnologia de l'educació), les Tics són observades tal com nosaltres les
hem volgut adoptar en el projecte, és a dir, no en exclusiva com a mers
transmissors d'informació sinó com a eines de l'intel·lecte mitjançant la
interacció del qual es pot realitzar una anàlisi i comprensió de la realitat
per representar i expressar coneixements.
En el cas del
nostre projecte hem fet ús de les Tics tal com hem esmentat anteriorment,
tenint-les en compte com a part mateixa de tot el procés des de la planificació
(fitxa de disseny) fins a l'avaluació (informe final).
Hem emprat una
sèrie d'eines que hem considerat adequades conforme a l'anàlisi de realitat del
que partíem i que hem comentat amb anterioritat i tenint en compte els recursos
disponibles. Quant als programes, la majoria de les presentacions s'han fet en
Power point per resultar una eina coneguda i manejada amb anterioritat però
s'ha animat amb bon resultat a utilitzar una nova eina (Glogster) en una de les
presentacions.
CONCLUSIONS
La clau de tot procés d’aprenentatge és partir d’un problema
signiticatiu quotidià i proper a a l’alumne. Havent plantejat un projecte prou
obert, motivador, relacionat amb l’entorn i amb un alt grau de significació
pels alumnes, s’han aconseguit resultats molt satisfactoris. Els alumnes s’han mostrat molt
participatius i motivats, molt engrescats a conèixer noves cultures i satisfets
del treball fet. A més a
més s’han reforçat pràctiques amb programari de presentació.
La conclusió que traiem de tot el
desenvolupament d'aquest projecte és que no hi ha res més motivador que partir dels
centres d'interès del propi alumnat i guiar el procés en un format d'exploració
on cadascú sigui el protagonista del seu propi aprenentatge.
Per tant, es pot dir que l’aprenentatge ha
estat enriquidor ja que han assolit els objectius que s’havien plantejat, reequilibrant
la dissonància entre el que sabien i el que observaven.El resultat és un nou model mental dels fenòmens explorats
i manipulats (Jonassen i Henning, 1999) processat mitjançant un aprenentatge
actiu, col·laboratiu, constructiu, intencional, conversacional i
contextualitzat, bases totes elles d'un aprenentatge significatiu.
ANNEX
Autoavaluació de l’activitat
Al llarg d'aquesta
assignatura he pogut experimentar i aprendre com es pot arribar a realitzar un
aprenentatge significatiu, partint d'un enfocament constructivista i mitjançant
l'ús de les Tics.
Hem realitzat
diverses activitats: el debat que ens ha servit de “excusa” per treballar el
tema de l'argumentació segons el model de Toulmin, la contínua participació en
les carpetes de l'aula, la creació d'un blog a manera de quadern de bitàcola on
recollir i ordenar de forma conscient les diferents experiències, la
construcció de models semàntics amb els mapes conceptuals del Cmaptools, la
construcció de models d'experiències amb l'activitat dels casos Kite…etc.
Haig de dir que
encara que en ocasions m'he desesperat per la lentitud del meu ordinador, per
la mala connexió a Internet o per la duplicitat d'eines, la veritat és que
totes elles s'han basat en una interacció manipulatives amb l'entorn, la qual
cosa ha suposat la construcció del meu propi coneixement. Aquest coneixement ho
he desenvolupat a partir del qüestionament sobre el que ja coneixia d'aquests
aspectes i el que desitjava o necessitava saber fer, de manera que la cerca i
l'ús del coneixement han estat temes recurrents en el meu fer de l'activitat,
arribant a teixir un veritable aprenentatge significatiu.
Haig d'agrair el
treball col·laboratiu que s'ha dut a terme sense el qual crec que m'hauria
quedat estancada en alguna activitat, per la qual cosa haig d'agrair en general
a a el gent de l'aula i en particular a la meva companya de fatigues, Montse
López.
La veritat és que
esperava alguna cosa diferent de l'assignatura, crec que en ocasions ens hem
parat massa en el canvi conceptual i no hem conegut massa eines però si ho
penso, en realitat, el propi canvi conceptual serà el que em porti en el futur
a seguir explorant i experimentant pel meu compte, la qual cosa ja em sembla
més que suficient per quedar satisfeta.
ENLLAÇOS
●
Mapa Conceptual
C-maps tools
●
Álbum de fotos
●
Wiki
·
Blog
BIBLIOGRAFIA
·
Cabero Almenara, J. (2003) Educació i tecnología : fonaments teòrics.
(Mòdul 1) Barcelona: UOC.
·
Currículum d’educació
primària. Departament d’Educació . Generalitat de Catalunya. 2009.
·
Jonassen, D. (2003) Tic i
aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. (Mòdul 3). Barcelona:
UOC.
.jpg)
